Català
Modifica

  • Pronúncia(i): oriental /əsˈkɔt/, occidental /esˈkɔt/
  • Rimes: -ɔt
  • Etimologia: [1] Del francès antic escot, del fràncic *skot ‎(«contribució monetària»), segle XIV.
  • Etimologia: [2] De escotar i la desinència Ø, de cota, segle XIX.
  • Etimologia: [3] Del llatí Scōtus.

NomModifica

escot m. ‎(plural escots)

  1. Part a pagar per cada participant en una despesa comuna.

DerivatsModifica

TraduccionsModifica

NomModifica

escot m. ‎(plural escots)

  1. escotat
  2. Ornament de l’escotat d’un vestit.
  3. Part del cos que queda al descobert per l’escotat d’un vestit.

TraduccionsModifica

NomModifica

escot m. ‎(plural escots, femení escota)

  1. (històric) Individu d’un poble gaèlic d’Irlanda que va colonitzar la part occidental d’Escòcia.

TraduccionsModifica

VerbModifica

escot

  1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de escotar

VariantsModifica

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: es·cot (2)

Vegeu tambéModifica