escoto

Català

Verb

escoto

1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de escotar
2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb escotar
3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb escotar

Variants

• [1] escote, escoti, escot
• [2] escoti, escote
• [3] escoti, escote

Miscel·lània

• Síl·labes: es·co·to (3)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /esˈko.to/, meridional /ehˈko.to/

Americà: alt /esˈko.t(o)/, baix /ehˈko.to/

• Rimes: -oto

Verb

escoto

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb escotar