esgardissar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/əz.ɡər.diˈsa/
Occidental:	nord-occidental /ez.ɣar.ðiˈsa/
	valencià /ez.ɣaɾ.ðiˈsaɾ/, /ez.ɣaɾ.ðiˈsa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: esgardissà
• Etimologia: De esgardís, segle XIX.

Verb

esgardissar trans., pron. ‎(pronominal esgardissar-se)

1. esgarrinxar
2. Desembullar; parlant dels cabells, seda, fils i altres coses semblants, arreglar els caps que s'han fet en un manyoc.
3. (pronominal) escabellar-se

Conjugació

Primera conjugació regular, amb radical modificat sense desinència

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	esgardissar			haver esgardissat
gerundi	esgardissant			havent esgardissat
participi	esgardissat, esgardissada, esgardissats, esgardissades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	esgardisso	esgardisses	esgardissa	esgardissem	esgardisseu	esgardissen
	esgardissi						sept
imperfet	esgardissava	esgardissaves	esgardissava	esgardissàvem	esgardissàveu	esgardissaven
passat simple	esgardissí	esgardissares	esgardissà	esgardissàrem	esgardissàreu	esgardissaren
futur	esgardissaré	esgardissaràs	esgardissarà	esgardissarem	esgardissareu	esgardissaran
condicional	esgardissaria	esgardissaries	esgardissaria	esgardissaríem	esgardissaríeu	esgardissarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	esgardissi	esgardissis	esgardissi	esgardissem	esgardisseu	esgardissin
imperfet	esgardissés	esgardissessis	esgardissés	esgardisséssim	esgardisséssiu	esgardissessin
		esgardissesses		esgardisséssem	esgardissésseu	esgardissessen
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	esgardissa	esgardissi	esgardissem	esgardisseu	esgardissin

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... esgardissat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... esgardissar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... esgardissat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... esgardissat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... esgardissat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... esgardissat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... esgardissar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... esgardissat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... esgardissat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... esgardissat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: esgardisso, esgardissa, esgardissem

Traduccions

Desembullar

• Castellà: escarmenar ^(es), desenredar ^(es)
• Francès: demeler ^(fr)
• Italià: ravviare ^(it)
• Llatí: explicare ^(la)

Escabellar-se

• Castellà: andar a la greña ^(es), escarapelarse ^(es)
• Francès: se prendre ^(fr) aux cheveux dans une dispute
• Italià: tirarsi ^(it) i capelli
• Llatí: rixari ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: es·gar·dis·sar (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.