espargíveu

Català

Verb

espargíveu

1. (col·loquial nord-occidental, alguerès) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet d'indicatiu de espargir.

Variants

• espargiguéveu, espargíeu

Miscel·lània

• Síl·labes: es·par·gí·veu (4)
• Anagrames: aspergíveu, parigueves, perseguiva