espargiguéveu

Català

Verb

espargiguéveu

1. (col·loquial nord-occidental) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet d'indicatiu de espargir.

Variants

• espargíveu, espargíeu

Miscel·lània

• Síl·labes: es·par·gi·gué·veu (5)
• Anagrama: perseguigueva