perseguiva

Català

Verb

perseguiva

1. (col·loquial nord-occidental, alguerès) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de perseguir.
2. (col·loquial nord-occidental, alguerès) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de perseguir.

Variants

• [1] perseguigueva, perseguia
• [2] perseguigueva, perseguia

Miscel·lània

• Síl·labes: per·se·gui·va (4)
• Anagrames: aspergíveu, espargíveu, parigueves