Català
Modifica

  • Pronúncia:
Oriental: /furˈni/
Occidental: nord-occidental /forˈni/, valencià /foɾˈniɾ/, /fuɾˈniɾ/
  • Rimes: -i(ɾ)
  • Homòfon: forní
  • Etimologia: Del català medieval fromir, segle XIV, d’origen germànic.

VerbModifica

for·nir trans.

  1. Proveir d’allò que convé.
  2. Subministrar en quantitat suficient per al seu propòsit.

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: forneixo, forneix, fornim

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: fornir


Castellà
Modifica

  • Pronúncia:
Peninsular: /foɾˈniɾ/
Americà: alt /f(o)ɾˈniɾ/, baix /foɾˈniɾ/
  • Etimologia: Del català fornir.

VerbModifica

fornir trans.

  1. (en desús) fornir