friqui

Català

friqui inv. ‎(plural friquis)

(col·loquial, despectiu) Rar, estrafolari.
«No ho sé, Joana, sembla molt friqui, això de tenir majordom –va dir la Margalida mentre intentava connectar el mòbil.» (Gemma Pasqual, Endevina qui, pàg. 35, 2012)

friqui m. f. ‎(plural friquis)

(col·loquial, despectiu) Persona rara, estrafolària, sovint socialment marginada.
«Mira, considera’m una ànima solitària, si vols. Però no una friqui.» (Lourdes Boïgues, El secret de Caterina Cremec, pàg. 72, 2008)

«El cambrer s'ho va apuntar a la mà (pobre, no sabia que m'ho havia inventat per canviar de tema. A aquella hora feien el Detectiu Conan, una friqui com jo ho sabia perfectament) i va anar a preparar-me el frankfurt.» (Adrià Aguacil, La botiga de vides, pàg. 80, Animallibres, 2020)
(col·loquial) Persona que es dedica obsessivament a un tema o una afecció.
«Semblen acabats d’eixir de la caverna. [...] Apa, els friquis de la guitarreta, ja estem tots.» (Pasqual Alapont, Demà podries morir, pàg. 32, 2016)