heretar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ə.ɾəˈta/ⓘ
Occidental:	nord-occidental /e.ɾeˈta/
	valencià /e.ɾeˈtaɾ/, /e.ɾeˈta/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: heretà
• Etimologia: Del llatí hereditare.

Verb

heretar trans.

1. Succeir a l'universal dret d'algun difunt.
2. Donar algú en propietat heretats, béns o possessions.
3. Contraure els fills les inclinacions o propietats dels pares.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	heretar			haver heretat
gerundi	heretant			havent heretat
participi	heretat, heretada, heretats, heretades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	hereto	heretes	hereta	heretem	hereteu	hereten
	herete						val
	hereti						sept
	heret				heretau		bal, alg
				heretam			bal
imperfet	heretava	heretaves	heretava	heretàvem	heretàveu	heretaven
passat simple	heretí	heretares	heretà	heretàrem	heretàreu	heretaren
futur	heretaré	heretaràs	heretarà	heretarem	heretareu	heretaran
condicional	heretaria	heretaries	heretaria	heretaríem	heretaríeu	heretarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	hereti	heretis	hereti	heretem	hereteu	heretin
	herete	heretes	herete			hereten	occ, bal
imperfet	heretés	heretessis	heretés	heretéssim	heretéssiu	heretessin
		heretesses		heretéssem	heretésseu	heretessen
	heretàs	heretassis	heretàs	heretàssim	heretàssiu	heretassin	bal
		heretasses		heretàssem	heretàsseu	heretassen	val, bal (1)
	heretara	heretares	heretara	heretàrem	heretàreu	heretaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	hereta	hereti	heretem	hereteu	heretin
	–				heretau		bal, alg
	–		herete			hereten	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				heretàvom	heretavo		centr, n-occ
	heretavi						sept
	heretaia	heretaies	heretaia	heretàiem	heretàieu	heretaien	n-occ
condicional	heretariva	heretarives	heretariva	heretarívem	heretaríveu	heretariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	hereto	heretos	hereto	hereteguem	heretegueu		n-occ
imperfet	heretessi		heretessi				sept, alg
	heretessa						centr, n-occ
	hereteguessa	hereteguesses	heretegués	hereteguéssom	hereteguéssou	hereteguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... heretat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... heretar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... heretat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... heretat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... heretat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... heretat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... heretar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... heretat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... heretat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... heretat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: hereto, hereta, heretem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

Sinònims

• confiar, deixar, llegar, lliurar, testar, transmetre
• hereditar (alguerès)

Traduccions

Succeir a l'universal dret d'algun difunt

• Anglès: inherit ^(en)
• Castellà: heredar ^(es)
• Francès: hériter ^(fr)
• Italià: ereditare ^(it)
• Llatí: in alicujos fortunas haereditario ^(la) jure venire succedere

Donar algú en propietat heretats

• Castellà: heredar ^(es)
• Llatí: fundis, praediis aliquem donare

Contraure els fills les inclinacions o propietats dels pares

• Castellà: heredar ^(es)
• Italià: ereditare ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: he·re·tar (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: heretar