Obre el menú principal

Contingut


Català
Modifica

  • Pronúncia:
Oriental: /ʎiwˈɾa/
Occidental: nord-occidental /ʎiwˈɾa/, valencià /ʎiwˈɾaɾ/
  • Etimologia: Del llatí liberāre ‎(«alliberar»), segle XIV, prenent el sentit de canviar de mans.

VerbModifica

lliu·rar trans., pron. ‎(pronominal lliurar-se)

  1. Donar, entregar.
    El missatger va lliurar el paquet al destinatari.
  2. (arcaisme) Tenir lloc un conflicte.
    Es va lliurar una esfereïdora batalla.

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: lliuro, lliura, lliurem

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica