Potser volíeu: hipotecà

Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /i.puˈtɛ.kə/, occidental /i.poˈte.ka/
  • Rimes: -ɛka
  • Etimologia: Del llatí hypothēca provinent del grec ύποθήκη ‎(ýpothḗkē) compost de ὑπό ‎(hypó, «per baix de») i θήκη ‎(thḗkē, «caixa, bossa, dipòsit, conjunt de coses dipositades»).

hipoteca f. ‎(plural hipoteques)

  1. Finca que queda obligada a la seguretat d'algun crèdit.

Derivats

modifica

Relacionats

modifica

Traduccions

modifica

hipoteca

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de hipotecar.
  2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb hipotecar.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: hi·po·te·ca (4)
  • Heterograma de 8 lletres (acehiopt)

Vegeu també

modifica

Castellà

modifica
Peninsular: /i.poˈte.ka/
Americà: alt /i.poˈte.k(a)/, baix /i.poˈte.ka/

hipoteca f. ‎(plural hipotecas)

  1. hipoteca

hipoteca

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb hipotecar
  2. segona persona del singular () de l'imperatiu del verb hipotecar

Variants

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: hi·po·te·ca (4)
  • Heterograma de 8 lletres (acehiopt)

Vegeu també

modifica
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre hipoteca