història
CatalàModifica
- Pronúncia: oriental /isˈtɔ.ɾi.ə/, occidental /isˈtɔ.ɾi.a/
- Rimes: -ɔɾia
- Etimologia: Del llatí historia, provinent del grec ίστορια (ístoria), el qual deriva de οιδα (oida, «jo sé»), segle XIV.
NomModifica
his·tò·ri·a f. (plural històries)
- relat
- Disciplina que estudia els fets del passat d'una persona, indret, invent, objecte, ciència, concepte, etc.
- Història de la música, història de la filosofia, història de l'univers, història d'un edifici.
- Període posterior a la invenció de l'escriptura, en contraposició a la prehistòria
- Disciplina que estudia la societat humana des de la seva aparició.
- La història es divideix alhora en prehistòria (abans de la invenció de l'escriptura) i història (després).
- La lletra H en lectura lletrejada.
DerivatsModifica
SinònimsModifica
- article, crònica, relació, relat, reportatge
- bola (vulgarisme), butllofa (figurat), conte (figurat), engany, enganyifa, falsedat, falsia, fal·làcia, faula (figurat), garrofa, guatlla, invenció, mentida
- contalla, contarella, conte, llegenda, narració, relat, rondalla
- conte, narrativa, novel·la
TraduccionsModifica
Disciplina
|
|
Relat
|
|