Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /i.miˈta.ɾəs/, occidental /i.miˈta.ɾes/
  • Rimes: -aɾes

imitares

  1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de imitar.
  2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb imitar.

Miscel·lània

modifica

Castellà

modifica
Peninsular: septentrional /i.miˈta.ɾes/, meridional /i.miˈta.ɾeh/
Americà: alt /i.miˈta.(ɾe)s/, baix /i.miˈta.ɾeh/, austral /i.miˈta.ɾes/

imitares

  1. segona persona del singular (, vos) del futur de subjuntiu del verb imitar

Miscel·lània

modifica

imitares

  1. segona persona singular del futur de subjuntiu de imitar
  2. infinitiu personal de segona persona singular de imitar

Miscel·lània

modifica