improvisa

Potser volíeu: improvisà, improvisá

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /im.pɾuˈβi.zə/
	balear /im.pɾoˈvi.zə/, /im.pɾuˈvi.zə/
Occidental:	nord-occidental /im.pɾoˈβi.za/
	valencià /im.pɾoˈvi.za/, /im.pɾoˈβi.za/

• Rimes: -iza

Verb

improvisa

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de improvisar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb improvisar.

Miscel·lània

• Síl·labes: im·pro·vi·sa (4)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \im.pɾoˈβi.sa\

Americà: alt /im.pɾoˈbi.s(a)/, baix \im.pɾoˈβi.sa\

• Rimes: -isa

Adjectiu

improvisa f. ‎(plural improvisas)

1. forma femenina de improviso

Verb

improvisa

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb improvisar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb improvisar

Variants

• [2]: (voseo) improvisá

Miscel·lània

• Síl·labes: im·pro·vi·sa (4)