Potser volíeu: improvisà, improvisá

Català

modifica
Oriental:  central /im.pɾuˈβi.zə/
balear /im.pɾoˈvi.zə/, /im.pɾuˈvi.zə/
Occidental:  nord-occidental /im.pɾoˈβi.za/
valencià /im.pɾoˈvi.za/, /im.pɾoˈβi.za/

improvisa

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de improvisar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb improvisar

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: im·pro·vi·sa (4)

Castellà

modifica
Peninsular: \im.pɾoˈβi.sa\
Americà: alt /im.pɾoˈbi.s(a)/, baix \im.pɾoˈβi.sa\

Adjectiu

modifica

improvisa f. ‎(plural improvisas)

  1. forma femenina de improviso

improvisa

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb improvisar
  2. segona persona del singular () de l'imperatiu del verb improvisar

Variants

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: im·pro·vi·sa (4)