improvisar

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /im.pɾu.βiˈza/
	balear /im.pɾo.viˈza/, /im.pɾu.viˈza/
Occidental:	nord-occidental /im.pɾo.βiˈza/
	valencià /im.pɾo.βiˈzaɾ/, /im.pɾo.viˈzaɾ/

Rimes: -a(ɾ)
Homòfon: improvisà
Etimologia: De l'adjectiu improvís.

Verb

improvisar trans.

Fer alguna cosa sense preparació.
Fer sobtadament un discurs, compondre una poesia o una peça de música.

Conjugació

Primera conjugació regular, amb radical modificat sense desinència

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	improvisar			haver improvisat
gerundi	improvisant			havent improvisat
participi	improvisat, improvisada, improvisats, improvisades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	improviso	improvises	improvisa	improvisem	improviseu	improvisen
	improvise						val
	improvisi						sept
	improvís				improvisau		bal, alg
				improvisam			bal
imperfet	improvisava	improvisaves	improvisava	improvisàvem	improvisàveu	improvisaven
passat simple	improvisí	improvisares	improvisà	improvisàrem	improvisàreu	improvisaren
futur	improvisaré	improvisaràs	improvisarà	improvisarem	improvisareu	improvisaran
condicional	improvisaria	improvisaries	improvisaria	improvisaríem	improvisaríeu	improvisarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	improvisi	improvisis	improvisi	improvisem	improviseu	improvisin
present	improvise	improvises	improvise			improvisen	occ, bal
imperfet	improvisés	improvisessis	improvisés	improviséssim	improviséssiu	improvisessin
		improvisesses		improviséssem	improvisésseu	improvisessen
	improvisàs	improvisassis	improvisàs	improvisàssim	improvisàssiu	improvisassin	bal
		improvisasses		improvisàssem	improvisàsseu	improvisassen	val, bal (1)
	improvisara	improvisares	improvisara	improvisàrem	improvisàreu	improvisaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	improvisa	improvisi	improvisem	improviseu	improvisin
	–				improvisau		bal, alg
	–		improvise			improvisen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				improvisàvom	improvisavo		centr, n-occ
	improvisavi						sept
	improvisaia	improvisaies	improvisaia	improvisàiem	improvisàieu	improvisaien	n-occ
condicional	improvisariva	improvisarives	improvisariva	improvisarívem	improvisaríveu	improvisariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	improviso	improvisos	improviso	improviseguem	improvisegueu		n-occ
imperfet	improvisessi		improvisessi				sept, alg
	improvisessa						centr, n-occ
	improviseguessa	improviseguesses	improvisegués	improviseguéssom	improviseguéssou	improviseguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... improvisat
perfet				havem	haveu		... improvisat
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... improvisar
passat perifràstic		vares		vàrem	vàreu	varen	... improvisar
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... improvisat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... improvisat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... improvisat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... improvisat
condicional perfet	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren	... improvisat
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... improvisar
passat perifràstic	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen	... improvisar
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... improvisat
perfet	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen	... improvisat
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... improvisat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... improvisat
passat anterior perifràstic	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver	... improvisat

Paradigmes de flexió: improviso, improvisa, improvisem

Notes

Per falsa percepció d'un sufix -itzar, en ocasions s'escriu i es pronuncia incorrectament *improvitzar.

Traduccions

Anglès: improvise ^(en)
Castellà: improvisar ^(es)
Francès: improviser ^(fr)
Italià: improvvisare ^(it)

Miscel·lània

Síl·labes: im·pro·vi·sar (4)

Vegeu també

Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \im.pɾo.βiˈsaɾ\

Americà: alt /im.pɾo.b(i)ˈsaɾ/, baix \im.pɾo.βiˈsaɾ\

Rimes: -aɾ
Etimologia: De improviso.

Verb

improvisar ‎(present improviso, passat improvisé, futur improvisaré)

improvisar

Derivats

improvisación

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals
		Simples			Compostes
Infinitiu		improvisar			haber improvisado
Gerundi		improvisando			habiendo improvisado
Participi		improvisado
Formes personals
número		singular			plural
persona		primera	segona	tercera	primera	segona	tercera
Mode indicatiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vostè)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès)
Temps simples	Presente (Present)	improviso	improvisas improvisás	improvisa	improvisamos	improvisáis	improvisan
	Pretérito imperfecto o Copretérito (Pretèrit imperfet)	improvisaba	improvisabas	improvisaba	improvisábamos	improvisabais	improvisaban
	Pretérito perfecto simple o Pretérito (Pretèrit indefinit)	improvisé	improvisaste	improvisó	improvisamos	improvisasteis	improvisaron
	Futuro simple o Futuro (Futur)	improvisaré	improvisarás	improvisará	improvisaremos	improvisaréis	improvisarán
	Condicional simple o Pospretérito (Condicional)	improvisaría	improvisarías	improvisaría	improvisaríamos	improvisaríais	improvisarían
Temps compostos	Pretérito perfecto o Antepresente (Pretèrit perfet)	he improvisado	has improvisado	ha improvisado	hemos improvisado	habéis improvisado	han improvisado
	Pretérito pluscuamperfecto o Antecopretérito (Pretèrit plusquamperfet)	había improvisado	habías improvisado	había improvisado	habíamos improvisado	habíais improvisado	habían improvisado
	Pretérito anterior o Antepretérito (Pretèrit anterior)	hube improvisado	hubiste improvisado	hubo improvisado	hubimos improvisado	hubisteis improvisado	hubieron improvisado
	Futuro perfecto o Antefuturo (Futur perfet)	habré improvisado	habrás improvisado	habrá improvisado	habremos improvisado	habréis improvisado	habrán improvisado
	Condicional perfecto o Antepospretérito (Condicional perfet)	habría improvisado	habrías improvisado	habría improvisado	habríamos improvisado	habríais improvisado	habrían improvisado
Mode subjuntiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vostè)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès)
Temps simples	Presente (Present)	improvise	improvises improvisés	improvise	improvisemos	improviséis	improvisen
	Pretérito imperfecto o Pretérito (Pretèrit imperfet)	improvisara o	improvisaras o	improvisara o	improvisáramos o	improvisarais o	improvisaran o
	Pretérito imperfecto o Pretérito (Pretèrit imperfet)	improvisase	improvisases	improvisase	improvisásemos	improvisaseis	improvisasen
	Futuro o Antefuturo (Futur)	improvisare	improvisares	improvisare	improvisáremos	improvisareis	improvisaren
Temps compostos	Pretérito perfecto o Antepresente (Pretèrit perfet)	haya improvisado	hayas improvisado	haya improvisado	hayamos improvisado	hayáis improvisado	hayan improvisado
	Pretérito pluscuamperfecto o Antepretérito (Pretèrit plusquamperfet)	hubiera improvisado o	hubieras improvisado o	hubiera improvisado o	hubiéramos improvisado o	hubierais improvisado o	hubieran improvisado o
		hubiese improvisado	hubieses improvisado	hubiese improvisado	hubiésemos improvisado	hubieseis improvisado	hubiesen improvisado
	Futuro o Antefuturo (Futur perfet)	hubiere improvisado	hubieres improvisado	hubiere improvisado	hubiéremos improvisado	hubiereis improvisado	hubieren improvisado
Mode imperatiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vostè)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès)
Presente (Present)			improvisa improvisá	improvise	improvisemos	improvisad	improvisen

Miscel·lània

Síl·labes: im·pro·vi·sar (4)

Vegeu també

Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre improvisar