Potser volíeu: impugní

Català

modifica
Oriental:  /imˈpuŋ.ni/
Occidental:  nord-occidental /imˈpuŋ.ni/, valencià /imˈpuɡ.ni/

impugni

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de impugnar.
    Forma septentrional: [jo] impugno, impugne, impugn o impugni.
  2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb impugnar.
    [Que jo] impugni o impugne.
  3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb impugnar.
    [Que ell/ella/vostè] impugni o impugne.
  4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb impugnar.
    Impugni o impugne [ell/ella/vostè].

Italià

modifica

impugni

  1. segona persona singular (tu) del present d'indicatiu de impugnare
  2. primera persona singular (io) del present de subjuntiu de impugnare
  3. segona persona singular (tu) del present de subjuntiu de impugnare
  4. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present de subjuntiu de impugnare
  5. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) de l'imperatiu de impugnare