integro

Català

Verb

integro

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de integrar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb integrar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb integrar.

Miscel·lània

• Síl·labes: in·te·gro (3)
• Heterograma de 7 lletres (eginort)
• Anagrames: enrogit, entrigo, genitor, gironet, negrito, toregin, tornegi, tornegí, torneig

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \inˈte.ɣɾo\, meridional \iŋˈte.ɣɾo\

Americà: alt /inˈte.ɡɾo/, baix \iŋˈte.ɣɾo\, austral \inˈte.ɣɾo\

• Rimes: -eɡɾo

Verb

integro

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb integrar