Català

modifica
Oriental:  central /ˌma.ɫu.muˈɾa/
balear /ˌma.ɫu.moˈɾa/, /ˌma.ɫu.muˈɾa/
Occidental:  nord-occidental /ˌma.ɫu.moˈɾa/
valencià /ˌma.ɫu.moˈɾaɾ/, /ˌma.ɫu.moˈɾa/

malhumorar trans., pron. ‎(pronominal malhumorar-se)

  1. Fer esdevenir malhumorat.
    «Aquella reflexió el va malhumorar i li féu sentir aversió envers la dama arruïnada. Ella, mentrestant, acabà de refregar el sol del safareig, guaità a un costat i altre com temerosa, i es disposà a anar-se’n.» (Enric Valor, L'amor de les tres taronges, pàg. 7, 1984)
  2. (pronominal) Esdevenir malhumorat.
    «Homes, estimeu les mullers, i no us malhumoreu amb elles.» (Romuald Maria Díaz i Carbonell (trad.), Epístoles de sant Pau al Nou Testament (Versió dels Monjos de Montserrat), pàg. 770, Casal i Vall, Andorra, 1961)

Conjugació

modifica

Paradigmes de flexió: malhumoro, malhumora, malhumorem
Vocal rizotònica: /o/

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: mal·hu·mo·rar (4)

Vegeu també

modifica
  • Obres de referència: DNV

Castellà

modifica
  • Pronúncia(i): /mal.u.moˈɾaɾ/
  • Rimes: -aɾ
  • Etimologia: Format regressiu de malhumorado, segle XXI.

malhumorar trans., pron. ‎(pronominal malhumorarse, present malhumoro, passat malhumoré, futur malhumoraré)

  1. malhumorar
    «Más allá de los cambios y el intento de llegar al empate, el carbonero se malhumoró, no se enfocó en el partido y apenas tuvo dos chances claras de peligro como para lograr el empate.» (Enrique Arrillaga, Peñarol se confió demasiado y no tuvo poder de reacción ante Deportivo Maldonado, El País, oct. 2021)
    Més enllà dels canvis i l'intent d'abastar l'empat, el carboner es va malhumorar, no es va enfocar en el partit i amb prou feines va tindre dues possibilitats clares de perill per a abastar l'empat.

Conjugació

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: mal·hu·mo·rar (4)

Vegeu també

modifica
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre malhumorar