manduca

Potser volíeu: manducà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /mənˈdu.kə/, occidental /manˈdu.ka/
• Rimes: -uka
• Etimologia: De manducar, segle XIX.

Nom

man·du·ca f. ‎(plural manduques)

1. (col·loquial) menjar.

Traduccions

Traduccions: manduca

• Castellà: manduca ^(es)

Verb

man·du·ca

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de manducar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb manducar

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot