marido

Potser volíeu: maridó

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /məˈɾi.ðu/, occidental /maˈɾi.ðo/
• Rimes: -ido

Verb

marido

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de maridar.

   [Jo] marido, maride, marid o maridi.

2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb maridar.

   [Que jo] marido, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] maridi o maride.

3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb maridar.

   [Que ell/ella/vostè] marido, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] maridi o maride.

Miscel·lània

• Síl·labes: ma·ri·do (3)
• Heterograma de 6 lletres (adimor)
• Anagrames: admiro, adormi, adormí, amordí, dormia, morida, ordiam

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \maˈɾi.ðo\

Americà: alt /maˈɾi.do/, baix \maˈɾi.ðo\

• Rimes: -ido
• Etimologia: Del llatí marītus.

Nom

marido m. ‎(plural maridos)

1. marit

Relacionats

Parentius en castellà

Consanguinis Línia recta Línia col·lateral Antecedents -4 tatarabuelo (m) tatarabuela (f) -3 bisabuelos bisabuelo (m) bisabuela (f) tío bisabuelo (m) tía bisabuela (f) -2 abuelos abuelo (m) abuela (f) tío abuelo (m) tía abuela (f) tío abuelo segundo (m) tía abuela segunda (f) -1 padres padre (m) madre (f) tío (m) tía (f) tío segundo (m) tía segunda (f) tío tercero (m) tía tercera (f) 0 uno mismo hermano (m) hermana (f) primo (m) prima (f) primo segundo (m) prima segunda (f) Descendents +1 hijos hijo (m) hija (f) sobrino (m) sobrina (f) sobrino segundo (m) sobrina segunda (f) sobrino tercero (m) sobrina tercera (f) +2 nieto (m) nieta (f) resobrino (m) resobrina (f) sobrino nieto segundo (m) sobrina nieta segunda (f) +3 bisnieto (m) bisnieta (f) sobrino bisnieto (m) sobrina bisnieta (f) +4 tataranieto (m) tataranieta (f) sobrino tataranieto (m) sobrina tataranieta (f) +5 chozno (m) chozna (f)

Polítics -1 suegros suegro (m) suegra (f) tío político (m) tía política (f) 0 cónyuge marido (m) mujer (f) cuñado (m) cuñada (f) +1 yerno (m) nuera (f)

Verb

marido

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb maridar

Miscel·lània

• Síl·labes: ma·ri·do (3)
• Heterograma de 6 lletres (adimor)
• Anagrames: admiro, admiró, adormí, dormía, miador, mirado, mordía, rimado

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre marido