• Pronúncia(i): /ˈmɛr.ɡoː/
  • Etimologia: Del protoindoeuropeu mezg-.

mergō ‎(1a present?), mergis ‎(2a present), mergere ‎(infinitiu), mersī ‎(perfet), mersum ‎(supí)

  1. ficar en aigua, penetrar
    «aves, quae se in mari mergunt» ([1])
    Les aus que es fiquen al mar...
  2. fusionar, mesclar, incorporar, unir
    «caelum mergens sidera» ([2])
    el cel, del què formen part les estrelles

Derivats

modifica

Vegeu també

modifica
  1. Ciceró, Natura Deorum II, 49,124
  2. Marc Anneu Lucà, Pharsalia