- Pronúncia(i): /ˈmɛr.ɡoː/
- Etimologia: Del protoindoeuropeu mezg-.
mergō (1a present?), mergis (2a present), mergere (infinitiu), mersī (perfet), mersum (supí)
- ficar en aigua, penetrar
«aves, quae se in mari mergunt» ([1])- Les aus que es fiquen al mar...
- fusionar, mesclar, incorporar, unir
«caelum mergens sidera» ([2])- el cel, del què formen part les estrelles
- ↑ Ciceró, Natura Deorum II, 49,124
- ↑ Marc Anneu Lucà, Pharsalia