mir

Potser volíeu: Mir

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:

balear /ˈmiɾ/, alguerès /ˈmiɾ/

• Rimes: -iɾ

Verb

mir

1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de mirar.

Miscel·lània

• Anagrama: rim ^(revers)

Català antic

Verb

mir

1. primera persona singular (io, yo, jo) del present d'indicatiu de mirar
2. primera persona singular (io, yo, jo) del present de subjuntiu de mirar
3. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present de subjuntiu de mirar
4. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperatiu de mirar

Alemany

• Pronúncia: /miːɐ̯/;
• Àudio: ^ⓘ;
• Àudio: ^ⓘ
• Etimologia: Del protogermànic *miz.

Pronom

mir

1. mi, a mi, em, me, jo

   Das gefällt mir.

   Això m'agrada.

   Er gab es mir.

   Ell m'ho dona.

   Das hat mir gerade noch gefehlt.

   Això és el que jo trobava a faltar.

2. (col·loquial) naltros

   Sprach der Scheich zum Emir: "Mir zahlen und dann gehn' mir." Sprach der Emir zum Scheich: "Mir zahlen nicht und gehen gleich."

   El xeic digué a l'emir: Naltros paguem i marxem. L'emir respongué al xeic: No pagueu i marxeu ja.

Relacionats

• ich, mich