oís

Potser volíeu: ois, oïs

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /uˈis/
	balear /oˈis/, /uˈis/
Occidental:	/oˈis/

• Rimes: -is
• Etimologia: Variant de uís.

Nom

oís m. ‎(plural oïssos)

1. (mallorquí) esternut

Verb

oís

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb oir.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb oir.

Miscel·lània

• Síl·labes: o·ís (2)
• Anagrama: Sió

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /oˈis/, meridional /oˈih/

Americà: alt /oˈis/, baix /oˈih/, austral /oˈis/

• Rimes: -is

Verb

oís

1. segona persona del plural (vosotros, vosotras) del present d’indicatiu del verb oír

Miscel·lània

• Síl·labes: o·ís (2)
• Anagrames: iso-, ISO