Català

modifica

observo

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de observar.
  2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb observar.
  3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb observar.

Castellà

modifica
Peninsular: \oβˈseɾ.βo\
Americà: alt \obˈseɾ.βo\, baix \oβˈseɾ.βo\

observo

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb observar