orbis

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈɔr.bis/

Verb

orbis

1. Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb orbar.

Variants

• orbes

Miscel·lània

• Anagrames: boris, briós, briso, obris, obrís, robis, robís, sobri

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈɔr.bɪs/
• Etimologia: Probablement relacionat amb l'hittita warpa- («perímetre») i amb el sànscrit dhvar («volta») del protoindoeuropeu *wbʰ- dʰeh1- («delimitar»), arrel que també va donar en llatí urbs ‎(«ciutat emmurallada»).

Nom

orbis m. ‎(genitiu orbis)

1. cercle, anell
2. volta, rotació
3. esfera

Declinació

3a declinació -, -is (tema i)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	orbis	orbēs
Vocatiu	orbis	orbēs
Acusatiu	orbem	orbēs
Genitiu	orbis	orbium
Datiu	orbī	orbibus
Ablatiu	orbe	orbibus

Sinònims

• [1] circus

Derivats

• orbita