Català

modifica
  • Pronúncia(i): /ˈɔr.bis/

orbis

  1. Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb orbar.

Variants

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Pronúncia(i): /ˈɔr.bɪs/
  • Etimologia: Probablement relacionat amb l'hittita warpa- («perímetre») i amb el sànscrit dhvar («volta») del protoindoeuropeu *wbʰ- dʰeh1- («delimitar»), arrel que també va donar en llatí urbs ‎(«ciutat emmurallada»).[1]

orbis m. ‎(genitiu orbis)

  1. cercle, anell
  2. volta, rotació
  3. esfera

Declinació

modifica
3a declinació -, -is (tema i)
Cas Singular Plural
Nominatiu orbis orbēs
Vocatiu orbis orbēs
Acusatiu orbem orbēs
Genitiu orbis orbium
Datiu orbī orbibus
Ablatiu orbe orbibus


Sinònims

modifica

Derivats

modifica

Vegeu també

modifica
  1. Alain Blanc, Jean-Paul Brachet, Charles de Lamberterie, Chronique d’étymologie latine, ed. Klincksieck