Català
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈɔr.bis/

VerbModifica

orbis

  1. segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb orbar

VariantsModifica

Miscel·làniaModifica


Llatí
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈɔr.bɪs/
  • Etimologia: Probablement relacionat amb l'hittita warpa- («perímetre») i amb el sànscrit dhvar («volta») del protoindoeuropeu *wbʰ- dʰeh1- («delimitar»), arrel que també va donar en llatí urbs ‎(«ciutat emmurallada»).[1]

NomModifica

orbis m. ‎(genitiu orbis)

  1. cercle, anell
  2. volta, rotació
  3. esfera

DeclinacióModifica

3a declinació -, -is (tema i)
Cas Singular Plural
Nominatiu orbis orbēs
Vocatiu orbis orbēs
Acusatiu orbem orbēs
Genitiu orbis orbium
Datiu orbī orbibus
Ablatiu orbe orbibus


SinònimsModifica

DerivatsModifica

Vegeu tambéModifica

  1. Alain Blanc, Jean-Paul Brachet, Charles de Lamberterie, Chronique d’étymologie latine, ed. Klincksieck