Potser volíeu: orbità, orbitá, òrbita, órbita

Català

modifica
Oriental:  central /urˈbi.tə/
balear /oɾˈbi.tə/, /urˈbi.tə/
Occidental:  /oɾˈbi.ta/

orbita

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de orbitar.
  2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb orbitar.

Miscel·lània

modifica

Castellà

modifica
Peninsular: \oɾˈβi.ta\
Americà: alt \oɾˈβi.t(a)\, baix \oɾˈβi.ta\

orbita

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb orbitar
  2. segona persona del singular () de l'imperatiu del verb orbitar

Variants

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: or·bi·ta (3)
  • Heterograma de 6 lletres (abiort)
  • Anagrama: tiorba
  • Pronúncia(i): /ˈɔr.bɪ.ta/
  • Etimologia: De orbis.

orbita f. ‎(genitiu orbitae)

  1. (Terminologia Anatomica) òrbita, conca de l'ull
  2. rodera
  3. circuit

Declinació

modifica
1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu orbita orbitae
Vocatiu orbita orbitae
Acusatiu orbitam orbitās
Genitiu orbitae orbitārum
Datiu orbitae orbitīs
Ablatiu orbitā orbitīs


Vegeu també

modifica
  • orbita. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juliol 2014].