Català
Modifica

Oriental: /pəˈi/
Occidental: nord-occidental /paˈi/, valencià /paˈiɾ/
  • Pronúncia(i): (pairar) balear /ˈpajɾ/
  • Etimologia: D’origen preromà incert, segle XIII.

VerbModifica

pair trans.

  1. digerir

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: paeixo, paeix, païm

VerbModifica

pair

  1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de pairar

VariantsModifica

Miscel·làniaModifica

Vegeu tambéModifica


Català antic
Modifica

VerbModifica

pair

  1. forma alternativa de pahir
    «Quant més se incorpora lo beure en la vianda, tant fa millor digestió e la vianda és més fàcil de pair (Girolamo Manfredi, Pere Posa (trad.), Quesits e perquens, 1499)

Vegeu tambéModifica


Anglès
Modifica

  • Pronúncia: /peə(r)/
    àudio (EUA)

NomModifica

pair ‎(plural pairs o pair)

  1. parell, parella