Català

modifica
  • Pronúncia(i): (verb)
Oriental:  /pəˈi/
Occidental:  nord-occidental /paˈi/
valencià /paˈiɾ/, /paˈi/
  • Pronúncia(i): (pairar) balear /ˈpajɾ/
  • Etimologia: D’origen preromà incert, segle XIII.

pair trans.

  1. digerir

Conjugació

modifica

Paradigmes de flexió: paeixo, paeix, païm

pair

  1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de pairar.

Variants

modifica

Miscel·lània

modifica

Vegeu també

modifica

Català antic

modifica

pair

  1. forma alternativa de pahir
    «Quant més se incorpora lo beure en la vianda, tant fa millor digestió e la vianda és més fàcil de pair (Girolamo Manfredi, Pere Posa (trad.), Quesits e perquens, 1499)

Vegeu també

modifica

Anglès

modifica
  • Pronúncia: /peə(r)/ àudio (EUA) 

pair ‎(plural pairs o pair)

  1. parell, parella