Català
Modifica

Oriental: /di.ʒəˈɾi/
Occidental: nord-occidental /di.ʒeˈɾi/, valencià /di.d͡ʒeˈɾiɾ/

VerbModifica

di·ge·rir trans., pron. ‎(pronominal digerir-se)

  1. Descompondre i assimilar els aliments ingerits.
    El trastorn de rumiar, anomenat també mericisme, és la regurgitació repetida de menjar amb la nova masticació d'aliments ja parcialment digerits, que es dóna sense causa orgànica.[1]
  2. Acceptar una idea nova, una nova manera de fer.
    L'administració espanyola està plena de tècnics, que eren les elits del franquisme i que no han digerit mai que ara hi hagi un estat autonòmic.[2]

ConjugacióModifica

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica

  1. Edelmira Domènech, Francesc Cuxart, Psicopatología Infantil II, 1998
  2. Ramon Tremosa, Aleix Sarri i Camargo, L'Europa que han fet fracassar: El centralisme d'Estat contra la Unió Europea, 2016


Castellà
Modifica

Peninsular: septentrional /di.xeˈɾiɾ/, meridional /di.heˈɾiɾ/
Americà: alt /di.x(e)ˈɾiɾ/, baix /di.heˈɾiɾ/, austral /di.xeˈɾiɾ/

VerbModifica

di·ge·rir ‎(present digiero, passat digerí, futur digeriré)

  1. digerir

ConjugacióModifica