Potser volíeu: peno

Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /pəˈno/, occidental /peˈno/
  • Rimes: -o
  • Etimologia: De pena i el sufix , del llatí pinna ‎(«ploma»), segle XIV.

penó m. ‎(plural penons)

  1. La punta dels pals de les antenes d'una embarcació.
  2. Bandera llarga amb mànec gruixut i llarg que se duu en les processons.
  3. Home o dona alts.

Sinònims

modifica

penol

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica

Vegeu també

modifica

Castellà

modifica
Peninsular: /peˈno/
Americà: alt /p(e)ˈno/, baix /peˈno/

penó

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del passat simple del verb penar

Miscel·lània

modifica