peno

Potser volíeu: penó

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: central /ˈpɛ.nu/, occidental /ˈpe.no/
• Rimes: -ɛno

Verb

peno

1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de penar
2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb penar
3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb penar

Variants

• [1] pene, peni, pen
• [2,3] peni, pene

Miscel·lània

• Síl·labes: pe·no (2)
• Anagrames: open, peon, poen

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpe.no/
• Rimes: -eno
• Etimologia: Del llatí Poenus, del grec antic Φοῖνιξ ‎(Phoînix).

Adjectiu

peno m. ‎(femení pena, plural masculí penos, plural femení penas)

1. (arcaisme, històric) cartaginès

Sinònims

• cartaginés, púnico

Nom

peno m. ‎(plural penos, femení pena)

1. (arcaisme, històric) cartaginès

Sinònims

• cartaginés, púnico

Verb

peno

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb penar

Miscel·lània

• Síl·labes: pe·no (2)
• Anagrames: open, peón, pone, poné

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre peno

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpɛ.noː/

Nom

penō

1. datiu singular de penus
2. ablatiu singular de penus