pinça

Potser volíeu: pinçà

Català

Diferents tipus de pinces

Cranc amb una pinça grossa

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈpin.sə/, occidental /ˈpin.sa/
• Etimologia: Del francès pince.

Nom

pinça f. ‎(plural pinces)

1. (normalment en plural) Instrument flexible de dues peces per a agafar o subjectar objectes petits.
2. Pota de certs artròpodes com a òrgan de pressió.
3. (peixos) aranya blanca

Traduccions

Instrument flexible de dues peces

• Anglès: tweezers ^(en), tongs ^(en)
• Castellà: pinza ^(es) f.
• Francès: pince ^(fr) f.

Pota de pressió d’artròpodes

• Anglès: pincers ^(en), chela ^(en)
• Castellà: pinza ^(es) f.
• Francès: pince ^(fr) f.

Verb

pinça

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de pinçar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb pinçar.

Miscel·lània

• Síl·labes: pin·ça (2)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Termcat