pince

Català

Verb

pince

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de pinçar.
2. (occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb pinçar.
3. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb pinçar.
4. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb pinçar.

Variants

• [1] pinço, pinci, pinç
• [2] pinci, pinço
• [3] pinci, pinço
• [4] pinci

Miscel·lània

• Anagrama: penic

Francès

• Pronúncia: /pɛ̃s/ àudio ^ⓘ
• Etimologia: De pincer.

Nom

pince f. ‎(plural pinces)

1. pinces

   On retrouve les pinces brucelles dans de nombreux domaines où la dextérité humaine et l'usage des doigts trouvent leurs limites : l'industrie horlogère, la bijouterie, l'industrie électronique.

   Podem trobar pinces en nombroses àrees en què la destresa humana i l'ús dels dits troben els seus límits: la indústria rellotgera, la joieria, la indústria electrònica.

2. tenalles

   Les taillandiers, les serruriers ont de grosses pinces pour tenir leur ouvrage quand ils le mettent au feu.

   Els ferrers i els serrallers tenen grosses tenalles per subjectar la seva obra quan la fiquen al foc.

3. subjecció

   Cet instrument n’a pas de pince.

   Aquest instrument no té subjecció.

4. (col·loquial) mà

   Sont venus chez moi, pour me serrer la pince.

   Han vingut a casa meva per fer una encaixada de mans.

5. pegada, cop de puny

   Cet homme a la pince forte.

   Aquest hoe té una pegada forta.

6. pinça, plec

   Cette veste est trop large, il faut y faire une pince.

   Aquesta jaqueta és massa gran, cal fer-li una pinça.

7. peülla

   Lorsque les pinces sont usées, c’est signe que la bête est vieille.

   Quan les peülles estan desgastades és senyal que la bèstia és vella.

8. rata, lladregot

   Ce gars-là est une pince.

   Aquell noi és un rata.