plena

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈpɫɛ.nə/
	balear /ˈpɫə.nə/, /ˈpɫɛ.nə/
Occidental:	/ˈpɫe.na/

• Rimes: -ɛna

Adjectiu

plena f. ‎(plural plenes)

1. forma femenina de ple

Nom

plena f. ‎(plural plenes)

1. (argot casteller) En un castell de tres o cinc, pilar a la dreta de la rengla, pel qual pugen un dels dosos i l'enxaneta, per oposició a la rengla i la buida.

Sinònims

• dreta
• pilar fort
• pilar ple

Miscel·lània

• Síl·labes: ple·na (2)
• Anagrames: Nepal, panel, pànel, penal, plane

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈple.na/
• Rimes: -ena

Adjectiu

plena f. ‎(plural plenas)

1. forma femenina de pleno

Miscel·lània

• Síl·labes: ple·na (2)

Esperanto

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈple.na/
• Etimologia: De l'arrel √plen i la desinència -a.

Adjectiu

plena ‎(plural plenaj, acusatiu plenan, plural acusatiu plenajn)

1. ple

Miscel·lània

• Síl·labes: ple·na (2)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Plena Ilustrita Vortaro de Esperanto sobre plena

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpleː.na/, /ˈpleː.naː/

Adjectiu

plēna

1. nominatiu femení singular de plēnus
2. nominatiu neutre plural de plēnus
3. vocatiu femení singular de plēnus
4. vocatiu neutre plural de plēnus
5. acusatiu neutre plural de plēnus

plēnā

1. ablatiu femení singular de plēnus