Potser volíeu: què, QUÈ, qué


Català
Modifica

  • Pronúncia: oriental /kə/, occidental /ke/
  • Rimes: -e
  • Etimologia: Del llatí quem (pronom), acusatiu de qui, segle XII [pronom].
  • Etimologia: Del llatí quia (causal) amb interferència de quid ‎(interrogatiu) [conjunció].
  • Etimologia: Del llatí quem (adjectiu) amb interferència de quam ‎(conjunció) [adverbi].
  • Homòfon: què ‎(occidental)

PronomModifica

que

  1. Pronom relatiu d'objecte, equivalent a "el qual", "la qual".
    La faldilla que portes és molt bonica.
  2. Pronom relatiu de persona, equivalent a "qui" en oracions explicatives.
    L'home que porta la samarreta blava és el meu padrí.

TraduccionsModifica

ConjuncióModifica

que

  1. Nexe copulatiu d'unió, emprat per introduir una frase subordinada.
    Vull que vinguis abans de les nou.

TraduccionsModifica

AdverbiModifica

que

  1. Valor de ponderació quantitativa, emfatització o intensificació de quant.
    Que gran és el món!

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica


Llatí
Modifica

  • Pronúncia: /kwɛ/
  • Etimologia:
Conjunció: del protoindoeuropeu -kʷe («i»), amb termes cognats en el sànscrit च (ca) i en el grec antic τε ‎(te).
Pronom: derivat de qui.

ConjuncióModifica

que

  1. Entre dues paraules que es volen unir, amb el significat («i»), annexada a la segona paraula.
    Ex.: Senatus Populusque Romanus. (trad.: «El senat i el poble de Roma»)
  1. En termes contigus, amb el sentit «tant ...com»
    Ex.: hominumque ferarumque . (trad.: «Tant els éssers humans com les bèsties»)

PronomModifica

que

  1. (indefinit) Aquell qui, allò qui.
    Ex.: ubique