que

Potser volíeu: què, QUÈ, qué

Català

• Pronúncia: oriental /kə/, occidental /ke/
• Rimes: -e
• Etimologia: Del llatí quem (pronom), acusatiu de qui, segle XII [pronom].
• Etimologia: Del llatí quia (causal) amb interferència de quid ‎(interrogatiu) [conjunció].
• Etimologia: Del llatí quem (adjectiu) amb interferència de quam ‎(conjunció) [adverbi].
• Homòfon: què ‎(occidental)

Pronom

que

1. Pronom relatiu d'objecte, equivalent a "el qual", "la qual".

   La faldilla que portes és molt bonica.

2. Pronom relatiu de persona, equivalent a "qui" en oracions explicatives.

   L'home que porta la samarreta blava és el meu padrí.

Traduccions

El qual

• Anglès: whom ^(en), that ^(en)
• Castellà: que ^(es)

• Francès: que ^(fr), où ^(fr)
• Italià: che ^(it)

Qui

• Anglès: who ^(en), that ^(en)
• Castellà: que ^(es)

• Francès: qui ^(fr)
• Italià: chi ^(it)

Conjunció

que

1. Nexe copulatiu d'unió, emprat per introduir una frase subordinada.

   Vull que vinguis abans de les nou.

Traduccions

Nexe copulatiu d'unió

• Anglès: that ^(en), than ^(en)
• Castellà: que ^(es)

• Francès: que ^(fr)
• Italià: che ^(it)

Adverbi

que

1. Valor de ponderació quantitativa, emfatització o intensificació de quant.

   Que gran és el món!

Traduccions

Ponderació quantitativa

• Anglès: how ^(en), than ^(en)
• Castellà: qué ^(es)

• Francès: que ^(fr)
• Italià: che ^(it), quanto ^(it), come ^(it)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Llatí

• Pronúncia: /kwɛ/
• Etimologia:

Conjunció: del protoindoeuropeu -kʷe («i»), amb termes cognats en el sànscrit च (ca) i en el grec antic τε ‎(te).

Pronom: derivat de qui.

Conjunció

que

1. Entre dues paraules que es volen unir, amb el significat («i»), annexada a la segona paraula.

   Ex.: Senatus Populusque Romanus. (trad.: «El senat i el poble de Roma»)

1. En termes contigus, amb el sentit «tant ...com»

   Ex.: hominumque ferarumque . (trad.: «Tant els éssers humans com les bèsties»)

Pronom

que

1. (indefinit) Aquell qui, allò qui.

   Ex.: ubique