qui

Potser volíeu: QUI

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈki/
• Rimes: -i
• Etimologia: Del llatí quī, segle XI.

Pronom

qui

1. (interrogatiu) Emprat per saber l'autor d'una acció.

   Qui crida al carrer?

2. (indefinit) Emprat en frases en les quals no es concreta el subjecte.

   Qui escrigui el millor relat guanyarà el concurs.

3. (relatiu de persona) Emprat en subordinades explicatives. Es pot substituir per: el qual, la qual, els quals, les quals.

   La senyora de qui parlo era francesa.

Traduccions

Traduccions: qui

• Aimara: khiti ^(ay)
• Alemany: wer ^(de)
• Anglès: who ^(en)
• Castellà: quien ^(es)
• Francès: qui ^(fr)

• Italià: chi ^(it)
• Llengua de signes catalana: QUI ^(csc)
• Sicilià: cu ^(scn)

Miscel·lània

• Síl·labes: qui (1)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

Francès

• Pronúncia: /ˈki/
• Etimologia: Del llatí quī.

Pronom

qui

1. qui

   Qui ouvre la porte? ― Qui obre la porta?

2. que

   Cette voiture bleue qui passe me plait beaucoup. ― Aquest cotxe que passa m’agrada molt.

Italià

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkwi/
• Etimologia: Del llatí eccu(m) i hīc.

Adverbi

qui

1. aquí, ací, el lloc de qui parla

Relacionats

• qua, lloc més indeterminat

Miscel·lània

• Síl·labes: quì (1)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /kwiː/
• Etimologia: Del llatí arcaic *quei, d'una arrel protoindoeuropea *kʷos o *kʷis.

Adjectiu

quī

1. nominatiu masculí plural de quis ‎(«quins»)

   Qui vir venit? ― Quin home ve?

Pronom

qui

1. (interrogatiu) qui

   Qui orat? ― Qui parla?

1. (relatiu) el qual, qui

   Vir qui legerat, avus meus est. ― L'home qui llegia és el meu avi.

Declinació

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	quī	quae	quod		quī	quae
Acusatiu	quem	quam	quod		quōs	quās	quae
Genitiu	cuius, cujus				quōrum	quārum	quōrum
Datiu	cui				quibus
Ablatiu	quō	quā	quō		quibus

Pronom

quī

1. nominatiu masculí plural de quis