Potser volíeu: QUI

Català

modifica
  • Pronúncia(i): /ˈki/
  • Rimes: -i
  • Etimologia: Del llatí quī, segle XI.

qui

  1. (interrogatiu) Emprat per saber l'autor d'una acció.
    Qui crida al carrer?
  2. (indefinit) Emprat en frases en les quals no es concreta el subjecte.
    Qui escrigui el millor relat guanyarà el concurs.
  3. (relatiu de persona) Emprat en subordinades explicatives. Es pot substituir per: el qual, la qual, els quals, les quals.
    La senyora de qui parlo era francesa.

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: 1

Vegeu també

modifica

Francès

modifica
  • Pronúncia: /ˈki/
  • Etimologia: Del llatí quī.

qui

  1. qui
    Qui ouvre la porte?Qui obre la porta?
  2. que
    Cette voiture bleue qui passe me plait beaucoup.Aquest cotxe que passa m’agrada molt.

Italià

modifica

Adverbi

modifica

qui

  1. aquí, ací, el lloc de qui parla

Relacionats

modifica
  • qua, lloc més indeterminat

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: 1
  • Pronúncia(i): /kwiː/
  • Etimologia: Del llatí arcaic *quei, d'una arrel protoindoeuropea *kʷos o *kʷis.

Adjectiu

modifica

quī

  1. nominatiu masculí plural de quis ‎(«quins»)
    Qui vir venit?Quin home ve?

qui

  1. (interrogatiu) qui
    Qui orat?Qui parla?
  1. (relatiu) el qual, qui
    Vir qui legerat, avus meus est.L'home qui llegia és el meu avi.

Declinació

modifica
Cas Singular Plural
Masculí Femení Neutre Masculí Femení Neutre
Nominatiu quī quae quod quī quae
Acusatiu quem quam quod quōs quās quae
Genitiu cuius, cujus quōrum quārum quōrum
Datiu cui quibus
Ablatiu quō quā quō quibus

quī

  1. nominatiu masculí plural de quis