Potser volíeu: reboté


Català
Modifica

VerbModifica

rebote

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de rebotar
  2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb rebotar
  3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb rebotar
  4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb rebotar

VariantsModifica

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: re·bo·te (3)


Anglès
Modifica

NomModifica

rebote

  1. (pilota) rebot, paret de rebot

SinònimsModifica

Vegeu tambéModifica

  • rebote. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].


Castellà
Modifica

Peninsular: \reˈβo.te\
Americà: alt /reˈbo.t(e)/, baix \reˈβo.te\

NomModifica

rebote m. ‎(plural rebotes)

  1. rebot
  2. (pilota) paret de rebot

SinònimsModifica

InterjeccióModifica

¡rebote!

  1. (pilota basca) rebot

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: re·bo·te (3)

Vegeu tambéModifica

  • rebote. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].