receptor

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: /rə.səpˈto/

Occidental: nord-occidental /re.sepˈto/, valencià /re.sepˈtoɾ/

• Rimes: -o(ɾ)
• Etimologia: Del llatí receptor.

Nom

re·cep·tor m. ‎(plural receptors, femení receptora)

1. Persona que percep un bé.
2. (esports de pilota) Jugador que controla la pilota, el volant o el disc procedent d'una passada.
3. (beisbol) Defensor situat al box del receptor, que s'encarrega d'intentar agafar la pilota del llançador que el batedor no ha pogut colpejar i de defensar la zona de la base de meta.
4. (futbol americà) Atacant situat generalment més enllà dels extrems de la línia ofensiva, que s'encarrega sobretot de rebre les passades del quarterback.
5. (bàdminton, tennis de taula) restador
6. En la teoria lingüística de F.de Saussure, l'oient o el lector d'un missatge.

Traduccions

Jugador que controla la pilota procedent d'una passada

• Anglès: receiver ^(en)
• Castellà: receptor ^(es)

• Francès: réceptionnaire ^(fr), receveur ^(fr)

Beisbol: defensor de la base de meta

• Anglès: catcher ^(en), receiver ^(en)
• Castellà: receptor ^(es)

• Francès: attrapeur ^(fr), receveur ^(fr)

Futbol americà: atacant que s'encarrega de rebre les passades del quarterback

• Anglès: wide receiver ^(en)
• Castellà: receptor ^(es), recibidor ^(es)

• Francès: receveur éloigné ^(fr)

Nom

re·cep·tor m. ‎(plural receptors)

1. Aparell que rep senyals de comunicació d'un altre aparell a distància d'aquest.
2. (bioquímica) Proteïna de l'interior d'una cèl·lula que capta molècules específiques.

Traduccions

Aparell que rep senyals

• Alemany: Empfangsgerät ^(de) n.
• Anglès: receiver ^(en)
• Basc: hargailu ^(eu)
• Búlgar: приемник ^(bg) m.
• Castellà: receptor ^(es)
• Danès: modtager ^(da) c.
• Finès: vastaanotin ^(fi)
• Francès: récepteur ^(fr)
• Grec: δέκτης ^(el) m. ‎(dektis)

• Hebreu: מַקְלֵט‎ ^(he) m.
• Hongarès: vevőkészülék ^(hu)
• Italià: ricevitore ^(it) m.
• Macedoni: при́емник ^(mk) m.
• Occità: receptor ^(oc) m.
• Polonès: odbiornik ^(pl) m.
• Portuguès: receptor ^(pt) m.
• Rus: приёмник ^(ru) m. ‎(priómnik)
• Txec: přijímač ^(cs) m.

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• receptor. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /re.θepˈtoɾ/

Americà: alt /r(e).sepˈtoɾ/, baix /re.sepˈtoɾ/

Nom

re·cep·tor m. ‎(plural receptores, femení receptora)

1. receptor
2. (bàdminton, tennis de taula) restador

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /rɛˈkɛp.tɔr/
• Etimologia: Derivat de recipere, format pel prefix re- ‎(«repetició») i un derivat de capere ‎(«capturar»).

Nom

receptor m. ‎(genitiu receptoris)

3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas	Singular	Plural
Nominatiu	receptor	receptorēs
Vocatiu	receptor	receptorēs
Acusatiu	receptorem	receptorēs
Genitiu	receptoris	receptorum
Datiu	receptorī	receptoribus
Ablatiu	receptore	receptoribus

1. receptor