Català
Modifica

  • Pronúncia(i): /ruˈmoɾ/
  • Rimes: -oɾ
  • Àudio: central
(fitxer) , balear (fitxer) , valencià (fitxer)
  • Etimologia: Del llatí rūmor, segle XIV.

NomModifica

rumor f. o m. ‎(plural rumors)

  1. Veu poc estesa entre el públic i secretament difosa entre alguns.

NotesModifica

  • Normalment masculí, el femení és literari.

SinònimsModifica

DerivatsModifica

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: ru·mor (2)

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

  • Pronúncia(i): /ruˈmoɾ/
  • Rimes: -oɾ

NomModifica

rumor m. ‎(plural rumores)

  1. rumor
  2. remor

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: ru·mor (2)


Llatí
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈrʊ.mɔr/
  • Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *ap-1 («agafar, assolir»).

NomModifica

rūmor m. ‎(genitiu rūmōris)

  1. rumor

DeclinacióModifica

3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu rūmor rūmōrēs
Vocatiu rūmor rūmōrēs
Acusatiu rūmōrem rūmōrēs
Genitiu rūmōris rūmōrum
Datiu rūmōrī rūmōribus
Ablatiu rūmōre rūmōribus