sàpia

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈsa.pi.ə/, occidental /ˈsa.pi.a/
• Rimes: -apia
• Etimologia: Del llatí sapiat, tercera persona del singular del subjuntiu actiu de sapiō.

Verb

sàpia

1. (valencià, eivissenc) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb saber.

   [que jo] sàpiga o sàpia

2. (valencià, eivissenc) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb saber.

   [que ell/ella/vostè] sàpiga o sàpia

3. (valencià, eivissenc) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb saber.

   sàpiga o sàpia [ell/ella/vostè]

Sinònims

• sabi, sàpigui, sàbiga, sàbia, saba, formes col·loquials.
• sabo, sàbigo, formes col·loquials.

Miscel·lània

• Síl·labes: sà·pi·a (3)
• Anagrames: aspia, aspià