saba

Potser volíeu: Saba

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈsa.βə/^ⓘ, occidental /ˈsa.ba/
• Rimes: -aba
• Etimologia: Del llatí sapa.

Nom

saba f. ‎(plural sabes)

1. (botànica) Substància líquida que transporta les sals minerals absorbides per les arrels cap a altres parts de la planta.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Saft ^(de)
• Anglès: sap ^(en)
• Àrab: نُسْغ‎ ^(ar) m.
• Belarús: сок ^(be) m. ‎(sok)
• Búlgar: мъзга ^(bg) f. ‎(mazga)
• Castellà: savia ^(es)
• Coreà: 즙 ^(ko) ‎(jeup)
• Eslovac: miazga ^(sk) f.
• Finès: mahla ^(fi)
• Francès: sève ^(fr)
• Friülà: linfe ^(fur) f.
• Gallec: seiva ^(gl) f.
• Georgià: წვენი ^(ka) ‎(tsveni)
• Hebreu: שרף‎ ^(he) m.
• Hindi: अर्क ^(hi) m.
• Italià: linfa ^(it) f.
• Japonès: 樹液 ^(ja)
• Llatí: sucus ^(la) m.
• Neerlandès: sap ^(nl)
• Noruec: sevje ^(no)
• Polonès: sok ^(pl) m.
• Portuguès: seiva ^(pt) f.
• Romanès: sevă ^(ro) f.
• Rus: сок ^(ru) m. ‎(sok)
• Sànscrit: रस ^(sa) m.
• Suahili: utomvu ^(sw)
• Suec: sav ^(sv) c.
• Tagal: dagta ^(tl)
• Txec: míza ^(cs) f.
• Ucraïnès: сік ^(uk) m. ‎(sik)
• Vietnamita: nhựa ^(vi)
• Xinès: 樹液 ^(zh) ‎(树液, shùyè)

Verb

saba

1. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb saber.

   Forma col·loquial occidental per [que jo] sàpiga.

Sinònims

• sàpia
• sabi, sàpigui, sàbiga, sàbia, formes col·loquials.

Miscel·lània

• Síl·labes: sa·ba (2)
• Anagrames: basa, basà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Occità

Nom

saba f. ‎(plural sabas)

1. (botànica) saba
2. (botànica) Rhus coriaria L.

Sinònims

• ros, sumac

Vegeu també

• Benoèt, Gui. Las plantas, 2008. Tolosa: IEO Edicions, 2008, 290. ISBN 978-2-85910-453-5.