Català
modifica

Oriental:  /sərˈʒi/
Occidental:  nord-occidental /sarˈd͡ʒi/
valencià /saɾˈd͡ʒiɾ/, /saɾˈd͡ʒi/
  • Rimes: -i(ɾ)
  • Homòfon: sargí
  • Etimologia: Del català antic sarcir, segle XIII, amb palatal per assimilació de les formes flexives incoatives, del llatí sarcīre ‎(«recosir, apedaçar»).

Verb modifica

sargir trans.

  1. Apanyar amb l’agulla el teixit trencat d’una roba.

Conjugació modifica

Paradigmes de flexió: sargeixo, sargeix, sargim

Variants modifica

Traduccions modifica

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: sar·gir (2)
  • Anagrama: sirgar

Vegeu també modifica