Català

modifica
Oriental: /sərˈʒi/
Occidental: nord-occidental /sarˈd͡ʒi/
valencià /saɾˈd͡ʒiɾ/, /saɾˈd͡ʒi/
  • Rimes: -i(ɾ)
  • Homòfon: sargí
  • Etimologia: Del català antic sarcir, segle XIII, amb palatal per assimilació de les formes flexives incoatives, del llatí sarcīre («recosir, apedaçar»).

sargir trans.

  1. Apanyar amb l’agulla el teixit trencat d’una roba.

Conjugació

modifica

Paradigmes de flexió: sargeixo, sargeix, sargim

Variants

modifica

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: sar·gir (2)
  • Anagrama: sirgar

Vegeu també

modifica