Català
Modifica

Oriental: /sə.tisˈfe/
Occidental: nord-occidental /sa.tisˈfe/, valencià /sa.tisˈfeɾ/

VerbModifica

satisfer trans.

  1. Acomplir un anhel o una necessitat.
  2. Fer contenta una persona amb allò que desitja.
  3. Saldar un deute.
  4. Solucionar un dubte.
  5. Complir unes certes condicions.

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: satisfaig, satisfà, satisfem

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: sa·tis·fer (3)

Vegeu tambéModifica


Català antic
Modifica

VerbModifica

satisfer

  1. satisfer
    Promet lo senyor rey d'Arago que si per alcu a alcuns de la terra sua es deguda neguna quantitat de moneda a alcu o alcuns de la terra è senyoria del dit rey de Bugia, que fara encontinent a ells complidament satisfer en lurs deutes. (Tractat de pau entre Alid Abou Zagri i Jaume II d'Aragó, 1309)
  2. correspondre

ConjugacióModifica

Vegeu tambéModifica