Potser volíeu: escauré


Català
Modifica

VerbModifica

es·cau·re intr., pron. ‎(pronominal escaure's)

  1. Encaixar dins les previsions, anar bé.
    La vigília de la Mare de Déu no li esqueia perquè havia de preparar-se per l'endemà.[1]
    Davant d'aquesta resolució, l'administrador de Josepa Falguera va declarar que la seva clienta no hi estava conforme i que la sentència no s'esqueia a la seva jerarquia i reputació.[2]
  2. Anar bé, combinar, ajustar-se físicament o bé atenent a raons estètiques.
    La Marina amb faldilla de godets i la torera de mitja màniga de lli color crema, combinada amb la brusa de setí marró que li esqueia.[3]
  3. (pronominal) Estar en un lloc concret de manera casual, trobar-s'hi.
    -Quirísof s'esqueia a ésser absent en un vilatge[4]
    -S'esqueia a taula sopant amb els magistrats,[5]
  4. (pronominal) Una cosa, succeir en una ocasió, en una data.

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: escaic, escau, escaiem

Compostos i expressionsModifica

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica

  1. Josep Massot i Muntaner, Memòries de missions de recerca, 1996
  2. Dolors Sanahuja i Torres, Soledad Bengoechea, Les Dones i la història al Baix Llobregat, 2002
  3. Roser Guix, Pa amb vi i sucre, 2013
  4. Xenofont, L'expedició dels deu mil
  5. Plutarc, 'Vides paral·leles