Català

modifica

suo

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de suar.
  2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb suar.
  3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb suar.

Variants

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: su·o (2)
  • Anagrames: ous (revers), sou, uso
  • Pronúncia(i): /ˈsʊ.oː/
  • Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *dʰeygʷ-.

suō ‎(1a present?), suis ‎(2a present), suere ‎(infinitiu), suī ‎(perfet), sūtum ‎(supí)

  1. teixir, ordir, tramar
    Aliquid suo suere capitiTramar algú un assumpte desagradable.
  2. cosir

Adjectiu

modifica

suō

  1. datiu masculí singular de suus
  2. datiu neutre singular de suus
  3. ablatiu masculí singular de suus
  4. ablatiu neutre singular de suus