teca

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈtɛ.kə/, occidental /ˈte.ka/
• Rimes: -ɛka
• Etimologia: [1] Del verb encatar-se ‎(«menjar-se») o atacar-se ‎(«atipar-se»), amb influència de entecar ‎(«infectar»).
• Etimologia: [2] Del llatí thēca ‎(«capsa»), del grec antic θήκη ‎(thḗkē).
• Etimologia: [3] Del castellà teca, del portuguès teca, del malaiàlam തേക്ക് ‎(tēkkŭ). Doblet de tec via el francès.

Nom

teca f. ‎(plural teques)

1. (col·loquial) menjar
2. Material a tractar, coses a fer.

Variants

• tec

Traduccions

Menjar, col·loquial

• Castellà: manduca ^(es) f.
• Francès: nourriture ^(fr)
• Italià: cibo ^(it) m.

Nom

teca f. ‎(plural teques)

1. (botànica) Part de l’antera que porta dos sacs pol·línics.
2. Closca calcària que envolta el cos de molts protozous rizòpodes.

Traduccions

Part d’una antena doble

• Anglès: theca ^(en)
• Castellà: teca ^(es) f.
• Francès: thèque ^(fr) f.
• Italià: teca ^(it) f.

Closca de protozous

• Anglès: theca ^(en)
• Castellà: teca ^(es) f.

Nom

teca f. ‎(plural teques)

1. tec

Miscel·lània

• Síl·labes: te·ca (2)
• Anagrama: acte

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB