Català

modifica
  • Pronúncia(i): (adjectiu, verb tensar) oriental /ˈtɛns/, occidental /ˈtens/
  • Rimes: -ɛns
  • Pronúncia(i): (verb tenir) /ˈtens/
  • Rimes: -ens
  • Etimologia: Del llatí tēnsu(m), acusatiu de tēnsus, participi de tendō ‎(«tensar»). Doblet del patrimonial tes.

Adjectiu

modifica

tens m. ‎(femení tensa, plural masculí tensos, plural femení tenses)

  1. Sotmès a tensió.
  2. (bàdminton) Dit del cop o del servei, executat de manera que el volant surt projectat cap al fons de la pista de joc amb una trajectòria gairebé paral·lela a terra.

Traduccions

modifica

tens ‎(infinitiu tenir)

  1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de tenir.

tens ‎(infinitiu tensar)

  1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de tensar.

Miscel·lània

modifica

Vegeu també

modifica

Català antic

modifica

tens

  1. segona persona singular (tu) del present d'indicatiu de tendre