Català
Modifica

  • Pronúncia(i): central /tuˈma, balear /toˈma/
  • Rimes: -a
  • Homòfon: tomà
  • Etimologia: [1] Del català antic pomar ‎(«agafar»), relacionat amb palmell. [2] De tombar.

VerbModifica

tomar trans.

  1. (oriental) Para la mà, estendre una tela, per agafar al vol una cosa que cau.
  2. (mallorquí) Fer caure a cops o empentes.

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: tomo, toma, tomem

VariantsModifica

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

Peninsular: /toˈmaɾ/
Americà: alt /t(o)ˈmaɾ/, baix /toˈmaɾ/

VerbModifica

tomar trans., pron. ‎(pronominal tomarse, present tomo, passat tomé, futur tomaré)

  1. prendre
  2. agafar

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: to·mar (2)