trumfo

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /ˈtɾuɱ.fu/, balear /ˈtɾuɱ.fo/, /ˈtɾuɱ.fu/

Occidental: /ˈtɾuɱ.fo/

• Etimologia: [1] Forma popular de l'antiga forma triümfo, actualment triomf. [2] Masculinitzat de trumfa.

Nom

trum·fo m. ‎(plural trumfos)

1. Cadascuna de les cartes del pal que domina en un joc.
2. (vulgarisme) Triomf.
3. Persona molt hàbil en el seu camp.
4. Situació complicada.

Sinònims

• atot

Traduccions

Traduccions: trumfo

Nom

trum·fo m. ‎(plural trumfos)

1. (dialectal) Patata.

Verb

trum·fo

1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de trumfar
2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb trumfar
3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb trumfar

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB