Català
Modifica

  • Pronúncia:
Oriental: central /ˈtɾuɱ.fu/, balear /ˈtɾuɱ.fo/, /ˈtɾuɱ.fu/
Occidental: /ˈtɾuɱ.fo/
  • Etimologia: [1] Forma popular de l'antiga forma triümfo, actualment triomf. [2] Masculinitzat de trumfa.

NomModifica

trum·fo m. ‎(plural trumfos)

  1. Cadascuna de les cartes del pal que domina en un joc.
  2. (vulgarisme) Triomf.
  3. Persona molt hàbil en el seu camp.
  4. Situació complicada.

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

NomModifica

trum·fo m. ‎(plural trumfos)

  1. (dialectal) Patata.

VerbModifica

trum·fo

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de trumfar
  2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb trumfar
  3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb trumfar

Vegeu tambéModifica