vermellejar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bər.mə.ʎəˈʒa/
	balear /vəɾ.mə.ʎəˈd͡ʒa/, /vər.mə.jəˈʒa/
Occidental:	nord-occidental /ber.me.ʎeˈʒa/
	valencià /veɾ.me.ʎeˈd͡ʒaɾ/, /beɾ.me.ʎeˈd͡ʒa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: vermellejà
• Etimologia: De vermell i el sufix -ejar, segle XVII.

Verb

vermellejar intr.

1. Tirar a vermell.

   «Els vermells són rabiosos, / vermellegen com la sang / al costat d’uns groc agònics, / grocs del Greco, esperitats.» (Carles Salvador, Cant i encant de Benassal (pàg. 5), 1945)

Conjugació

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	vermellejar			haver vermellejat
gerundi	vermellejant			havent vermellejat
participi	vermellejat, vermellejada, vermellejats, vermellejades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	vermellejo	vermelleges	vermelleja	vermellegem	vermellegeu	vermellegen
	vermellege						val
	vermellegi						sept
	vermelleig			vermellejam	vermellejau		bal
imperfet	vermellejava	vermellejaves	vermellejava	vermellejàvem	vermellejàveu	vermellejaven
passat simple	vermellegí	vermellejares	vermellejà	vermellejàrem	vermellejàreu	vermellejaren
futur	vermellejaré	vermellejaràs	vermellejarà	vermellejarem	vermellejareu	vermellejaran
condicional	vermellejaria	vermellejaries	vermellejaria	vermellejaríem	vermellejaríeu	vermellejarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	vermellegi	vermellegis	vermellegi	vermellegem	vermellegeu	vermellegin
	vermellege	vermelleges	vermellege			vermellegen	occ, bal
imperfet	vermellegés	vermellegessis	vermellegés	vermellegéssim	vermellegéssiu	vermellegessin
		vermellegesses		vermellegéssem	vermellegésseu	vermellegessen
	vermellejàs	vermellejassis	vermellejàs	vermellejàssim	vermellejàssiu	vermellejassin	bal
		vermellejasses		vermellejàssem	vermellejàsseu	vermellejassen	val, bal (1)
	vermellejara	vermellejares	vermellejara	vermellejàrem	vermellejàreu	vermellejaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	vermelleja	vermellegi	vermellegem	vermellegeu	vermellegin
	–				vermellejau		bal
	–		vermellege			vermellegen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... vermellejat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... vermellejar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... vermellejat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... vermellejat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... vermellejat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... vermellejat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... vermellejar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... vermellejat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... vermellejat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... vermellejat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: vermellejo, vermelleja, vermellegem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

Traduccions

Traduccions

• Anglès: be reddish ^(en)
• Castellà: rojear ^(es)
• Francès: tirer sur le rouge ^(fr)
• Italià: rosseggiare ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: ver·me·lle·jar (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 3