Potser volíeu: vició


Català
Modifica

Oriental: /biˈsi.u/
Occidental: nord-occidental /biˈsi.o/, valencià /viˈsi.o/, /biˈsi.o/

VerbModifica

vicio

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de viciar
  2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb viciar
  3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb viciar

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: vi·ci·o (3)


Castellà
Modifica

  • Pronúncia(i): peninsular /ˈbi.θjo/, americà /ˈbi.sjo/
  • Rimes: -iθjo
  • Etimologia: Del llatí vitium.

NomModifica

vicio m. ‎(plural vicios)

  1. vici

DerivatsModifica

RelacionatsModifica

VerbModifica

vicio

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb viciar

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: vi·cio (2)

Vegeu tambéModifica

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre vicio